La música contemporània: Altres corrents d’avantguarda

Després de dues guerres mundials gairebé seguides, el món va quedar en tensió. Aquesta tensió es va reflectir en la música per mitjà de dissonàncies i sorolls. Els nous compositors van crear una música amb un denominador comú: el seu alt grau d’experimentació. Van sorgir així una gran diversitat de tendències, entre les quals esmentarem les següents:

  • Música serial: Es basa en l’ordenació de tots els paràmetres musicals segons unes regles molt precises. El resultat és una música molt abstracta.

    El

    seu màxim representant és Pierre Boulez.

  • Música aleatòria: Sorgeix com a reacció a l’excessiva rigidesa  de la música serial i concdeix una gran importànca a l’atzar. Experiències d’interpretar musicalment els moviments que realitzen uns peixos en una peixera on prèviament s’han pintat unes línies de pentagrama i traduint a notes segons on estan els animals, o el mateix amb el moviment dels ocells per damunt d’un cablejat elèctric, en són un exemple.
    John Cage és la figura més representativa d’aquesta tendència.
  • Música concreta: Parteix de l’enregistrament de sons de la vida quotidiana que posteriorment es manipulen. Pierre Schaeffer n’és el creador.
  • Música electrònica: És aquella que es genera fent servir procediments electrònics. L’alemany Karlheinz Stockhausen va ser un dels precurssors d’aquest corrent.

Per què et facis una idea d’aquesta experimentació escoltarem una peça de John Cage que va composar fent un experiment amb un piano

i introduint cargols.

gomes, roba i paper entre les cordes del piano per alterar-ne el so.

Peça per a piano preparat (J. Cage)