La música contemporània: L’expressionisme

Aquesta tendència artística sorgeix a finals dels s.XIX i és focalitzada predominantment a Alemanya.
Neix com un moviment de reacció a d’impressionisme, expressant-se en la distorsió de les formes i de l’irracionalisme del contingut. No intenta reflectir objectivament la realitat

sinó que tracta d’imposar la sensibilitat de l’artista a la representació del món exterior.

En música,  la paraula expressionisme serveix per descriure un estil en el que els compositors van abocar la més intensa expressivitat emocional en la música. Els compositors  més importants que van utilitzar aquest expressionisme van ser Arnold  Schönberg (també pintor) i els seus deixebles : Berg i Webern.

Arnold Schönberg va crear el sistema dodecafònic, basat en la utilització de les dotze notes de l’escala cromàtica.

En la pintura, el cinema i la literatura també va sorgir l’expressionisme. Aquí tens un quadre d’aquesta tendència pintat per Munch, un dels grans pintors de l’època juntament amb Van-Gogh i Toulouse-Lautrec.


Quin títol creus que li va posar l’autor?

Per últim escoltarem una  peça expressionista d’Arnold Schönberg.