Romanticisme: Història i societat

Llegeix atentament i escolta les indicacions de la professora. Pren apunts a la teva llibreta:

El Romanticisme, al segle XIX, és l’època de la burgesia i de les revolucions industrials.

L’àmplia societat burgesa és idealista i se sent fascinada per tot allò que és llunyà, exòtic, misteriós i, sobretot, sentimental. Les actituds es basen més pel sentiment que no pas per la raó.

El ciutadà burgès, ja amb una preparació cultural, busca espais per gaudir de l’art en les estones de lleure.

Els canvis socials que hi ha amb el romanticisme afecten la vida musical de diverses maneres:

  • Es produeix un canvi de mentalitat en la percepció de l’artista per part de la societat: aquest passa de servent a geni, d’artesà a artista.
  • Es generen noves fonts d’ingressos: els drets d’autor sobre l’edició de partitures, el percentatge sobre les entrades als concerts. Molts compositors es guanyen la vida com a directors o intèrprets. D’altres es dediquen a l’ensenyament als conservatoris de música, de creació recent
  • Neix el gran públic musical -la burgesia, molt més nombrosa que l’aristocràcia- de l’aplaudiment de la qual depèn l’artista.
  • Sorgeix una nova “esclavitud”: la dels gustos del gran públic. És a partir d’aquest moment quan el compositor es planteja el conflicte següent encara vigent: faig la música que a mi m’agrada? faig la música que agrada al públic?

El públic aprèn a escoltar en silenci, tal com es fa avui dia.La burgesia s'aplega a l'òpera.Litografia de l'Òpera de París, segle XIX.