Edat mitjana: L’escriptura musical

El Cant Gregorià es transmetia de forma oral i això comportava sovint una gran feina, que en el cas dels nens es traduïa en penosos càstigs, ja que amb els errors semblava que s’ofengués Déu. És per això que sovint es troben signes damunt dels textos que permetien als cantors recordar més fàcilment les melodies, o bé una línia on s’escrivia per damunt o per avall segons fes la música.

Al segle IX es feia servir la notació neumàtica. Els neumes (del grec “senyal, gest”) eren uns signes que es col·locaven sobre les síl·labes del cant i que intentaven dibuixar la línia melòdica, sense voler indicar l’altura ni la durada exacta sinó servir només com a recordatori.


En el segle X, el monjo Hucbald (840-930) tingué la idea de dibuixar unes línies horitzontals paral·leles que corresponien cada una a una altura d’entonació diferent .

Va ser Guido D’Arezzo (995-1050), que després de patir en la seva infància els problemes de l’aprenentatge, va idear un sistema de set noms cantables (corresponents a les primeres síl·labes d’un himne de Joan Baptista) i quatre ratlles on col·locava les síl.labes.

Així, coneixent la distància entre aquests noms, qualsevol aprenent podia reproduir amb un monocordi (instrument d’una sola corda però d’alçada variable) qualsevol melodia desconeguda.

Notació quadrada en tetragrama (a partir del s. XI). Observa en aquesta imatge que es posa un símbol damunt de cada síl.laba. Aquest símbol equival a una durada i a una alçada, no definida, ja que no hi trobem cap punt de referència, ni de sortida ni d’arribada.

Aquesta escriptura ja sembla més la nostra actual, hi podem veure els símbols de l’anterior una mica evolucionats en forma de punts i de rombes ( “punctums”) i escrits en unes línies (quatre) que configuren el tetragrama. Aquest va ser l’invent de Guido d’Arezzo. Fixa’t que al damunt de la primera línea, al principi hi ha un símbol que equivaldria a la clau. També és interessant que sàpigues que la cinquena ratlla del pentagrama no apareix fins el s. XIV.