Punt de partida

El 1909, trenta-dos anys després que Edison patentés el fonògraf, l’Orquestra Filharmònica de Berlín va gravar la primera simfonia completa de la història. Per sentir-la, els pocs afortunats que disposaven d’un gramòfon necessitaven una desena de cilindres d’estany.

A l’inici del segle XXI, milions de persones arreu del món tenen aparells petitíssims en què poden emmagatzemar centenars de cançons, i també imatges i informació que intercanvien amb altres usuaris.

En aquesta unitat veurem alguns dels inventors més famosos dels segles XIX i XX i allò que van tenir a veure amb l’evolució de l’enregistrament i reproducció de música. Abans, però, et demanem que facis una petita búsqueda sobre la seva vida i tasca. Els personatges en qüestió són

THOMAS ALVA EDISON

EMIL BERLINER

ELS GERMANS LUMIÈRE

GUGLIELMO MARCONI

El so

Observa bé les següents imatges. Què creus que representen?

Ja ho tens? Doncs segueix llegint!

Les ones sonores és la manera com viatja el so a través de l’aire. El so, en combinació amb el silenci, és la matèria prima de la música.

Aquestes ones que el so utilitza per viatjar poden tenir diverses formes. Aquestes formes les determinen la freqüència i l’amplitud.

Pensa, ara, quina relació deuen tenir la freqüència i l’amplitud amb dues qualitats del so com són l’altura i la intensitat. Potser aquestes altres imatges et pot ajudar:

Ja ho tens clar? Ara escriu-ne un resum a la teva llibreta en el qual han de sortir les paraules: so, ona sonora, freqüència, altitud, altura i intensitat. El comentarem a classe.

Creem ones sonores

Ara posarem en pràctica tot el què has après. Obrirem el programa audacity i farem proves. Grava primer un so fort i so  suau. Després grava un so agut i un so greu. Ara compara les ones sonores que t’han quedat. Pots fer un zoom per veure-les millor.

La manipulació del so – POU

L’ésser humà s’ha sentit sempre fascinat pel so. La possiblitat de capturar el so, manipular-lo i, finalment, reproduir-lo ha estat una de les seves aspiracions. Per aconseguir-ho hi ha aplicat els coneixements i les tecnologies propis de cada època. Respecte a tot això, distingim dos grans períodes en la història de la gravacio i la reproducció dels sons:

1-Període analògic: rep aquest nom perquè el senyal gravat és anàleg a la forma de l’ona sonora original. En l’actualitat es troba gairebé en desús.

2-Període digital: Des de finals del segle XX. S’hi aplica el llenguatge binari informàtic que permet digitalitzar el so.

Senyal analògica
Senyal digital

 

 

 

 

 

Els senyals analògics són continus. Els senyals digitals són discontinus i es poden representar numèricament.

Després de llegir això, fes una cerca a internet sobre les formes de gravació analògica i el suport que s’utilitzava. Com a pista et direm que n’hi havia tres: la mecànica, la magnètica i l’òptica. Pots omplir una taula com la següent:

Quan estiguis ho envies al pou que s’ha obert anomenat “La manipulació del so”.

Els mitjans

En el llenguatge col.loquial es fa servir el terme mitjà per referir-se als mitjans de comunicació.

Un mitjà de comunicació és qualsevol element material que posa en contacte un emissor amb un receptor.

Ara pensa:

1- Quin deu ser aquest “element material” en el cinema?

2- I a la ràdio i la televisió?

Ja ho saps? Comentem-ho a classe!

Guglielmo Marconi és considerat el pare de les telecomunicacions sense fil.

Aquests mitjans poden ser de massa, quan s’adrecen al conjunt de la població (per exemple la televisió) o bé interpersonals, quan posen en contacte dos individus (per exemple el telèfon).

 

 

3- Quin creus que deu ser el mitjà de comunicació de massa més antic que existeix?

4- Per què creus que es diu que l’aparició dels mitjans de comunicació de massa ha significat una revolució per a la humanitat?

Pensa-hi i en parlem a classe!

La història de l’enregistrament del so

Enregistreprso

Ja saps que l’ésser humà sempre ha intentat esbrinar les lleis que regeixen els fenòmens sonors i és per aquest motiu que ha aplicat coneixements i tecnologies per avançar en aquest aspecte.
Mira’t aquest power, que de pas et servirà per repassar les ones sonores, i fes un eix cronològic on s’hi reflecteixin els diferents invents. Afegeix-hi també el DVD, l’MP3 i l’MP4, dels quals hauràs de buscar informació de la seva data d’aparició.
Utilitza el programa www.tiki-toki.com per fer l’eix i quan el tinguis, envia l’enllaç a teu professor/a.



La ràdio, la televisió i el cinema

La funció essencial de la ràdio és la difusió del so.

1-Recordes qui va patentar la ràdio el 1897?

Des dels seus orígens la ràdio va estar estretament vinculada amb la música. Però l’ús de la ràdio ha canviat amb el temps. Al començament era freqüent que la família es reunís per seguir els programes més populars. Avui, la manera d’escolar-la és més aviat individual.

La televisió, però, transmet a distància so i, a més, imatge en moviment.

2-Busca quina televisió va realitzar les primeres emissions el 1927.

Al cinema li diuen el 7è art.

3-Qui va gravar els primers sons sobre el cel.luloide d’una pel.lícula?

Des dels primers temps del cinema es va utilitzar la música com a complement de la imatge. Al principi, la projecció s’acompanyava amb la música d’un pianista o una orquestrina que tocaven a la mateixa sala. A poc a poc, van aparèixer innovacions tècniques que van haver de salvar un problema evident: la perfecta sincronització entre el so i la imatge.

4-Busca informació sobre la pel.lícula “El cantor de jazz” produïda per Warner Bros i pensa quina relació té aquesta amb el què acabes de llegir.


 

La música al cinema. La banda sonora.

Actualment les  grans produccions cinematogràfiques compten amb el suport de brillants partitures orquestrals i espectaculars efectes sonors. La importància de les bandes sonores és tal que el públic arriba a indentificar es pel.lícules per elles. Fins i tot les composicions musicals cinematogràfiques són objecte de premis, com és el cas dels Oscar.

John Williams

Ara respon a les preguntes següents:

1- Busca què signifiquen les sigles BSO.

2- Qui és John Williams i què ha fet al llarg de la seva vida.

3- Quina creus que és la funció d’una banda sonora? Un cop ho sàpigues explica com reforçaries una escena d’acció, una d’amor i una de terror.

4- Com has llegit anteriorment, les bandes sonores són, sovint, objecte de premis. Busca quines pel.lícules han rebut un premi Oscar per la seva banda sonora en les últimes cinc darreres edicions.

 

Audició: The entertainer

Poques vegades en la història del cinema s’ha identificat tan estretament un tema musical amb una pel.lícula, fins al punt que se’n confonguin els respectius títols. Aquest és el cas de la pel.lícula The sting (El cop) i la peça musical The entertainer (L’animador), que és el tema principal d’aquest llargmetratge. Aquesta cèlebre composició ha passat a ser coneguda com El cop per la major part de la gent, inclosos molts músics.

El compositor d’aquesta peça va ser un músic nascut a Texas i anomenat Scott Joplin, que ha passat a la història com el màxim exponent del ragtime.

Abans d’escoltar la peça, situem-nos:

1- Primer busca l’argument de la pel.lícula. Quants Oscars va obtenir?

2- Què és un ragtime? Com és la melodia? Amb quin tipus de música estan relacionats?

Ara escolta atentament la peça.

The entertainer

Juguem a encertar BSO’s!

BSO Lluna nova

Ara ja sabem què és una banda sonora, i també hem dit que hi ha molta gent que recorda una pel.lícula per al seva banda sonora. L’exercici que farem a continuació consisteix a endevinar de quina pel.lícula parlem, escoltant un fragment de la seva BSO. La professora et posarà un reguitzell de BSO’s i tu has d’escriure a la teva llibreta, a quina pel.lícula pertanyen. Estàs preparat? Doncs a veure quantes n’encertes!

La funció d’una banda sonora

Perquè te n’adonis de la importància de les bandes sonores en el fet de reforçar el caràcter cada escena, farem una petita demostració pràctica.

La professora posarà una escena típica de la pel.lícula “Titanic” i hi posarà diverses músiques de fons. Opineu sobre quina sensació us dóna cada una. Veureu com canvia l’escena!

El videoclip

El videoclip és un petit curtmetratge de contingut musical que fan servir els artistes per a la seva promoció a través del cinema o la televisió.

La tasca que haureu de fer és gravar un videoclip en equips de treball d’uns 4 alumnes.

Primer de tot, i per agafar idees, veurem i analitzarem alguns videoclips. Podeu buscar-ne algun d’original pel youtube o bé consultar els que van fer els alumnes de cursos anteriors en aquesta pàgina web:

http://videoclipsmusica.blogspot.com.es/

El procés o mètode de treball ha de ser el següent:

1- Seleccionar una cançó que servirà de base pel videoclip.

2- Distribució de les tasques: qui farà de càmara, actors, muntatge…

3- Elaboració del guió: planificar el què gravareu.

4- Gravació

5- Muntatge: per millorar la qualitat final, convé eliminar el so directe i posar la música per sobre amb un programa d’edició de vídeos. També podem afegir-hi alguns efectes.

La professora us indicarà com i quan heu d’entregar aquest treball.