La música contemporània: Història i societat

Els fets més destacats del  segle XX són el següents:

Primera part del segle XX:

Segona part del segle XX:

Ara fes el següent test per saber si ho has entès.

 

La música contemporània: Característiques musicals

La música contemporània fa un tractament trencador dels diferents elements de la música. Els compositors posen en dubte la validesa del sistema que havia dominat des dels temps de Bach i es van atrevir a introduir sons dissonants que creaven sensació de tensió.

Aquesta profunda renovació va afectar el públic. Les noves composicions eren molt complexes i només aptes per a uns quants, per la qual cosa la gran majoria va continuar escoltant les obres de compositors més tradicionals i les de Mozart, Beethoven i altres grans autors del passat.

La música contemporània necessita noves formes de notació musical.

L’exploració i experimentació del s.XX ha conduït  a una diversitat fascinant de nous estils, noves tendències, noves tècniques tant a nivell musical com a la resta de les arts.

A nivell musical es podria dir que la velocitat amb que aquesta ha anat canviant ha estat molt més gran que durant qualsevol període anterior. Molts cops una nova tendència no arribava ni a establir-se, que ja en sortia una altra acaparant l’atenció. A més, la influència musical entre diferents cultures d’occident i orient ha estat significativa.

Fes aquest exercici per acabar de completar les característiques musicals de la música del segle XX.


La música contemporània: L’impressionisme

Durant

les primeres dècades del segle XX, la major part dels compositors es van debatre entre la fidelitat a la tradició o la ruptura amb el sistema harmònic que havia prevalgut durant dos-cents anys.

L’impressionisme s’inicia i desenvolupa principalment a França a finals del segle XIX i és un tipus de música refinada i delicada adreçada als sentits. És exquisida i sensual.

Les característiques principals són les següents:

  • Ús d’acords per donar color a la melodia.
  • Acord dissonants
  • Ús d’escales exòtiques (d’altres cultures)
  • Molts temes relacionats amb la natura

Dos dels compositors més destacats d’aquest corrent són:

  • Claude Debussy (1862-1918)
  • Maurice Ravel (1875-1937)

L’impresionisme musical és un dels moviments artístics  que més poden relacionar-se, tant amb el simbolisme literari com amb l’Impresionisme pictòric, que es el seu  paral·lel.

Seguidament veuràs la imatge d’un quadre impressionista. Sabries dir de quin important pintor és?

Ara escoltaràs una obra impressionista de Claude Debussy: El faune, un ésser mig home mig boc, es desperta amb la sensació d’haver estat visitat per les belles nimfes, però no n’està segur del tot. Per això beu una mica de vi i es torna a adormir amb l’esperança que elles apareguin de nou.

Preludi a la migdiada d’un faune (c. Debussy)

Aquest fragment està

interpretat per una orquestra simfònica. Sabries reconèixer l’instrument que interpreta aquesta melodia?


La música contemporània: L’expressionisme

Aquesta tendència artística sorgeix a finals dels s.XIX i és focalitzada predominantment a Alemanya.
Neix com un moviment de reacció a d’impressionisme, expressant-se en la distorsió de les formes i de l’irracionalisme del contingut. No intenta reflectir objectivament la realitat

sinó que tracta d’imposar la sensibilitat de l’artista a la representació del món exterior.

En música,  la paraula expressionisme serveix per descriure un estil en el que els compositors van abocar la més intensa expressivitat emocional en la música. Els compositors  més importants que van utilitzar aquest expressionisme van ser Arnold  Schönberg (també pintor) i els seus deixebles : Berg i Webern.

Arnold Schönberg va crear el sistema dodecafònic, basat en la utilització de les dotze notes de l’escala cromàtica.

En la pintura, el cinema i la literatura també va sorgir l’expressionisme. Aquí tens un quadre d’aquesta tendència pintat per Munch, un dels grans pintors de l’època juntament amb Van-Gogh i Toulouse-Lautrec.


Quin títol creus que li va posar l’autor?

Per últim escoltarem una  peça expressionista d’Arnold Schönberg.

La música contemporània: El neoclassicime

Musicalment, l’estil neoclàssic del segle XX significa que alguns compositors es proposen imitar aspectes de l’estil i estructures pròpies d’altres èpoques. El rus Igor Stravinsky en va ser el màxim representant.

El suís Arthur Honegger va ser també neoclassicista. Algunes de les seves obres estan inspirades en diferents aspectes de la vida moderna. Entre elles Pacific 231, dedicada a un model de locomotora.

L’obra es va estrenar a París el 1924. Certs crítics van dir que era genial; d’altres van opinar

que era una insuportable col.lecció de sorolls.

Escolta l’audició, interpretada per una orquestra simfònica, i mira de reconèixer el que l’autor volia reproduir, que no era el so de la màquina sinó la impressió física i visual que produeix la locomotora. També observa com, per expressar el moviment, l’autor se serveix del tempo, que comença sent lent i accelera fins a convertir-se en frenètic.

Pacific 231 (Arthur Honegger)


La música contemporània: Altres corrents d’avantguarda

Després de dues guerres mundials gairebé seguides, el món va quedar en tensió. Aquesta tensió es va reflectir en la música per mitjà de dissonàncies i sorolls. Els nous compositors van crear una música amb un denominador comú: el seu alt grau d’experimentació. Van sorgir així una gran diversitat de tendències, entre les quals esmentarem les següents:

  • Música serial: Es basa en l’ordenació de tots els paràmetres musicals segons unes regles molt precises. El resultat és una música molt abstracta.

    El

    seu màxim representant és Pierre Boulez.

  • Música aleatòria: Sorgeix com a reacció a l’excessiva rigidesa  de la música serial i concdeix una gran importànca a l’atzar. Experiències d’interpretar musicalment els moviments que realitzen uns peixos en una peixera on prèviament s’han pintat unes línies de pentagrama i traduint a notes segons on estan els animals, o el mateix amb el moviment dels ocells per damunt d’un cablejat elèctric, en són un exemple.
    John Cage és la figura més representativa d’aquesta tendència.
  • Música concreta: Parteix de l’enregistrament de sons de la vida quotidiana que posteriorment es manipulen. Pierre Schaeffer n’és el creador.
  • Música electrònica: És aquella que es genera fent servir procediments electrònics. L’alemany Karlheinz Stockhausen va ser un dels precurssors d’aquest corrent.

Per què et facis una idea d’aquesta experimentació escoltarem una peça de John Cage que va composar fent un experiment amb un piano

i introduint cargols.

gomes, roba i paper entre les cordes del piano per alterar-ne el so.

Peça per a piano preparat (J. Cage)

La música contemporània: Audició

Plany per les víctimes d’Hiroshima (Krzysztof Penderecki)

El polonès Krzysztof Penderecki és un dels compositors contemporanis més admirats. En les seves creacions aconsegueix un so altament experimental i expressiu, la qual cosa el situa entre els músics més innovadors del segle XX. A més, és un persona sensible als sofriments del seu temps, com fa palès en aquesta obra, dedicada als qui van patir

els efectes de la primera bomba atòmica.

Es tracta d’una obra, en la qual no hi ha melodia ni harmonia, sinó sons que es barregen i es relacionen entre si.

Està dividida en seccions, que l’autor mesura en segons. A la partitura, per tant, no hi apareixen les barres de compàs.

Per obtenir aquests sorprenents sons, els músics han de seguir les indicacions que el compositor ha codificat utilitzant uns signes especials.

Fragment de la partitura d’aquesta peça.

Escoltem-la:

Plany per les víctimes d’Hiroshima (fragment)

Aquesta obra va ser composta per a 52 instruments de l’orquestra simfònica. Sabries distingir a quina família pertanyen?

 

La música contemporània: Música digital

Observa atentament aquest vídeo i contesta a les preguntes que tens seguidament:

 

 

1- Quin és el primer instrument digital que es va inventar? Qui el va crear? En què consisteix? A quin tipus de pel.lícules s’utilitza?

2- Qui va ser el pioner de la música electrònica?

3- Quina frase cèlebre va dir John Cage?

4- Què és un moog?

5- Què comporta la digitalització de la música?

6- Què és la música algorítmica? I la interactiva?

 

Si t’ha interessat aquest tema i en vols més informació, hi ha un altre vídeo del programa quèquicom a l’apartat “Per saber-ne més…”.

La música contemporània: Igor Stravinski

Igor Stravinski

Llegeix atentament la vida i obra d’aquest gran autor contemporani en el següent enllaç. (clica al menú de l’esquerra on diu Stravinski).

Ara contesta a les següents preguntes i envia-les al pou que s’obrirà:

1- Per quins tres períodes va passar Stravinski?

2- Per què fa servir la orquestra simfònica aquest compositor?

3- Què va passar a l’estrena de “La consagració de la primavera” d’Stravinski?

La música contemporània: Música popular urbana

Recordes el segon tema que vam fer? I aquest esquema?

Doncs en aquest punt podriem tornar al començament. Som a l’època actual i el ventall que hi ha de tendències i formes musicals és molt, molt divers.

L’experimentació de mitjans del segle XX va portar a crear tot aquest

assortiment d’estils musicals, dels quals, de ben segur, n’has escoltat uns quants.

El més important és no tancar-se en un sol estil; la varietat dóna riquesa i  cultura! Cal aprofitar tota la diversitat que tenim actualment!

La música contemporània: Creem una obra contemporània

Ara, entre tots, crearem una obra contemporània. El procediment serà el següent:

1- Dividirem la classe en 6 grups.

2- Cada grup serà responsable d’un espai sonor.

3- El grup crearà una petita composició d’un minut de durada utilitzant sons del seu espai sonor, que es poden repetir, allaragar, etc. Sigueu originals!

4-Finalment interpretarem la peça entre tots, seguint les indicacions (d’intensitat o d’altres) donades per la professora, que tindrà el paper de director d’orquestra contemporània.

ESPAIS SONORS:

A) Sons amb la boca i la veu (estossecs, roncs, xiuxiueigs, rialles, plors, etc.)

B) Sons imitant la natura (trons, so de l’aigua, vent, etc.)

C) Sons imitant instruments musicals

D) Sons amb els peus i les mans (picar de mans o peus, taloneig, trepig, xiulets, etc.)

E) Sons imitant màquines i vehicles (telèfon, moto, bocina, ambulància, etc.)

F) Sons imitant animals

Sigueu creatius i innovadors com ho eren els compositors contemporanis!!! Bona feina!!!