Classicisme: Història i societat

Aquest cop, et demanem que busquis informació tu mateix sobre  la situació històrica i social de l’època. Et proposem una sèrie de fets i conceptes que pots buscar i relacionar. Fes-ne una

mica de resum-esquema a la teva llibreta.

1-Mort de Bach

2-Primera màquina de vapor de Watt

3-Revolució francesa

4-Il.lustració

5-Viena

6-El piano

 

 

Classicisme: L’art

L’art d’aquest període s’anomena Neoclàssic perquè s’inspira, una altra vegada,  en els ideals de la cultura clàssica de Grècia i Roma. Busca la bellesa i l’equilibri a través de la raó i la intel.ligència.

Fes

una cerca a internet d’algunes obres neoclàssiques: Una d’arquitectura, una d’escultura i una de pintura. Fes un glog o un

word on hi hagi una imatge de cadascun dels diferents tipus d’art junt amb una breu explicació del què és. Envia l’enllaç del glog al pou que se t’obrirà.

Classicisme: Els grans compositors

En el classicisme destaquen dos compositors, Haydn i Mozart. La seva fama va eclipsar altres grans músics d’aquesta època, com l’italià Salieri o el valencià Martín i Soler.

Haydn va innovar dins l’àmbit de la seguretat econòmica depenent d’una cort.

 

Mozart ho va fer emancipant-se del poder i cercant encàrrecs.

 

 

Els músics sovint encara eren considerats com uns criats que estaven al servei de la cort i es veien obligats a escriure obres musicals que complaguessin el gust, les necessitats i els capricis dels seus senyors. Mozart va ser el primer músic que es va rebel·lar davant

d’aquesta situació. Es va llançar

pel seu compte a viure dels ingressos de  la venda de les seves partitures i del percentatge sobre les entrades venudes pels seus concerts. Les coses no li van anar gaire bé degut a que no estava generalitzat el costum d’assistir a concerts públics i algunes de les seves obres eren mal compreses.

Busca la biografia d’aquest dos músics i fes-ne un petit resum a la teva llibreta.

 

Classicisme: Característiques musicals

Aquestes  són les

característiques més importants de la música d’aquesta època:

  • Melodia natural i equilibrada, de frases simètriques i de curta durada. Línies netes d’ornaments.
  • Matisos amb canvis graduals de volum.
  • Textures poc complicades amb molta melodia acompanyada.
  • Timbre: L’orquestra creix, s’imposa el piano.
  • Desenvolupament de la música instrumental, amb un clar predomini de la sonata.
  • El caràcter és lleuger, optimista i lluminós.

Per comprovar totes aquestes característiques, escoltarem la següent audició de Haydn, del qual ja n’hem parlat en una entrada anterior.

Simfonia de la sorpresa (Franz Joseph Haydn)

Les frases musicals del Classicisme consten sovint de dues parts: antecedent (pregunta) i consegüent (resposta). Para atenció en la

melodia per veure si sents l’antecedent i el consegüent. També comprova quantes de les característiques que hem citat anteriorment,

es compleixen en aquesta peça.

Classicisme: La música instrumental

Les formes instrumentals més importants del Classicisme són la sonata, la simfonia i la música de cambra (trios, quartets i quintets). La diferència ve donada pel nombre i el tipus d’instruments que les interpreten.

Així és com era una orquestra en aquest període.

Fes el següent exercici que t’ajudarà a aprendre les formes instrumentals més comunes del classicisme. Si no en saps alguna, fes una petita cerca a internet.


Classicisme: La música vocal

L’òpera és la forma de música vocal més extesa durant el classicisme, però amb petites diferències respecte l’òpera barroca. Observa atentament aquest quadre:

Per saber si t’ha quedat clar, fes el següent exercici.

Què més en saps de l’òpera? Una òpera  s’estructura en  diverses parts. Completa el següent exercici per  aprendre’n aquestes parts. Pots fer consultes a internet, però si fas servir el sentit comú, pots aconseguir completar

bé l’exercici.

Classicisme: Etapes

El pas del Barroc al Classicisme no  va ser sobtat:

1-Període preclàssic o de transició: Durant un temps hi va haver músics que es van mantenir a mig camí entre la música barroca i les noves propostes. Entre ells van  sobresortir tres fills de Bach.

2-Classicisme ple: S’estén des del 1760 fins a finals del segle XVIII. La música classicista, tot i que va néixer i es va estendre per Europa des de Viena, rebia una gran influència dels compositors italians.

3-Transició al Romanticisme: Va començar als primers

anys del segle XX, quan Beethoven, després d’uns anys influït per Haydn i Mozart, va iniciar un nou camí que va canviar el curs de

la música.

Comprova, amb aquest test, si coneixes les diferències entre el barroc i el classicisme.

Classicisme: Audició

Petita

serenata nocturna (W.A.Mozart)

Mozart de petit

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va sorprendre reis i emperadors de tot Europa quan encara era un nen. A dotze anys ja se’l considerava un mestre consumat capaç de compondre concerts, simfonies i òperes. Mozart va tenir un talent extraordinari per la música, però també una gran capacitat d’aprenentatge i una admirable concentració pel treball.

La peça que ara escoltarem és una serenata que són peces vocal o instrumentals que s’interpretaven en festes nocturnes a l’aire lliure. Aquesta,

concretament, està escrita per un conjunt de corda d’uns 10 músics, i consta de quatre parts o moviments. Escoltarem el primer moviment.

Petita serenata nocturna

Escolta  atentament l’audició i intenta identificar-hi els dos temes que la formen: l’A, més

enèrgic i el B, més líric. Per enllaçar aquests

dos passatges, n’hi ha un altre que és l’anomenat pont.

Classicisme: Fem un programa de ràdio!

Ara que ja sabeu un munt de coses sobre el classicisme, esteu preparats per fer-ne un bon programa de ràdio! Al programa s’ha de parlar d’aquesta època tan important en la història de la música i s’hi han d’escoltar fragments d’algunes peces clàssiques.

Les pautes  per fer-lo són les

següents:

1- Fer grups de 3 o 4 persones.

2-Preparar i escriure un guió del què es dirà  i les peces que s’intercalaran. El guió ha de començar introduint l’època que escoltarem i els grans canvis que va patir la música i després anar intercalant peces de diversos autors clàssics dels quals en podeu explicar la vida o alguna curiositat d’aquella peça.

3-Finalment cal gravar el programa de ràdio. Ho podeu fer amb l’ Audacity, que teniu al mateix netbook. Des d’aquest programa també podeu importar àudio i així podreu afegir-hi les músiques intercalades.

Si voleu agafar idees us posem l’enllaç de catalunya música, que és una emissora que fa aquest tipus de programes.

Romanticisme: Història i societat

Llegeix atentament i escolta les indicacions de la professora. Pren apunts a la teva llibreta:

El Romanticisme, al segle XIX, és l’època de la burgesia i de les revolucions industrials.

L’àmplia societat burgesa és idealista i se sent fascinada per tot allò que és llunyà, exòtic, misteriós i, sobretot, sentimental. Les actituds es basen més pel sentiment que no pas per la raó.

El ciutadà burgès, ja amb una preparació cultural, busca espais per gaudir de l’art en les estones de lleure.

Els canvis socials que hi ha amb el romanticisme afecten la vida musical de diverses maneres:

  • Es produeix un canvi de mentalitat en la percepció de l’artista per part de la societat: aquest passa de servent a geni, d’artesà a artista.
  • Es generen noves fonts d’ingressos: els drets d’autor sobre l’edició de partitures, el percentatge sobre les entrades als concerts. Molts compositors es guanyen la vida com a directors o intèrprets. D’altres es dediquen a l’ensenyament als conservatoris de música, de creació recent
  • Neix el gran públic musical -la burgesia, molt més nombrosa que l’aristocràcia- de l’aplaudiment de la qual depèn l’artista.
  • Sorgeix una nova “esclavitud”: la dels gustos del gran públic. És a partir d’aquest moment quan el compositor es planteja el conflicte següent encara vigent: faig la música que a mi m’agrada? faig la música que agrada al públic?

El públic aprèn a escoltar en silenci, tal com es fa avui dia.La burgesia s'aplega a l'òpera.Litografia de l'Òpera de París, segle XIX.

Romanticisme: Art

L’artista romàntic és individualista, incomprès i genial. Utilitza l’art amb llibertat per expressar els seus sentiments. És molt valorat. No depèn mai d’un mecenes.

L’art del romanticisme és un crit de rebel.lia contra el segle de la raó i de les acadèmies.

Aquí teniu dues pintures de l’època:

Goya
Friedrich

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara contesta el següent test per saber si ho has entès tot.

Romanticisme: Característiques musicals

Amb tot el què hem dit a l’entrada anterior, ja podries deduir com serà la música romàntica oi?

Primer pensa una mica i després segueix llegint….

Ja has pensat prou?

 

Efectivament, la música romàntica utilitza una melodia més lliure i irregular, que intenta reflectir sensacions i estats d’ànim.

També es desenvolupa molt la música orquestral. Les orquestres simfòniques van augmentar la seva plantilla i van passar de trenta components als temps de Mozart a cent músics al final del Romanticisme. El concert i la simfonia van ser els gèneres preferits.

Completa el següent test i sabràs si tens un temperament clàssic o romàntic. Quan més s’acosti la puntuació al 100%, més romàntic ets i quan més aprop del 0%, més clàssic ets.

Romanticisme: Instruments i agrupacions

Observa el següent power i pren-ne quatre apunts a la teva llibreta:


 

Com has comprovat, el piano era un dels instruments més valorat i pràcticament tots els compositors van escriure peces pianístiques.
El piano va ser també protagonista en un gènere vocal molt apreciat: El LIED.
Busca informació sobre aquest gènere. Apunta-ho a la llibreta i ho comentem a classe.


Romanticisme: La música vocal

Com ja has vist a l’entrada anterior el LIED, cançó en alemany, va ser un dels gèneres vocals més apreciats.  Franz Shubert va ser un dels compositors que més en va compondre.

Escoltem-ne un exemple:

La truita (Franz Schubert)

Però la música vocal romàntica va trobar la seva millor expressió en l’òpera, un gran espectacle que aplegava centenars de persones en fastuosos teatres repartits per tot el continent

En el camp operístic es va produir una oberta rivalitat entre el caràcter líric italià, la profunda energia alemanya i la grandiositat francesa. Aquesta pugna musical va donar com a resultat una sèrie d’obres mestres escrites per autors italians, com Verdi i Rossini; alemanys, com Weber i Wagner, i francesos, com Meyerbeer i Bizet.

Cartell de presentació de l'òpera Nabucco de Verdi

Romanticisme: Audició

Cavalcada de la valquíria (R. Wagner)

Richard Wagner (1813-1883)

Wagner va dedicar la major part de la seva obra a l’òpera. Ningú aconseguí expressar com ell les emocions més variades (amor, odi, venjança, etc.) a través de la música orquestral.

En aquest fragment, pertanyent a la seva òpera La valquíra, Wagner crea un efecte grandiós, gràcies a la gran importància que concedeix als instruments de metall: trompes, trompetes, trombons i tubes.

Cavalcada de la valquíria

Aquesta composició ha estat utilitzada diverses vegades com a banda sonora. Si l’haguéssis de fer servir en una pel.lícula, per a quin tipus d’escena la consideres més adequada?

Romanticisme: Compositors

Aquí tens una llista de compositors del romanticisme:

Beethoven-Schubert-Mendelssohn-Brahms-Chopin-Berlioz-Verdi-Wagner

De cadascun busca:

1- El país de procedència

2- Si va compondre majoritàriament música vocal o instrumental

3- Quin era el seu instrument preferit

4- Si composaven per una gran orquestra o no

5- Alguna obra significativa

Fes-ne un taula que ho englobi tot a la teva llibreta.

Romanticisme: Per saber-ne més

Com a curiositat, us posem aquí aquest vídeo de un compositor romàntic, Saint-Saëns. L’obra s’anomena el carnaval dels animals i és curiós com amb la música podem representar els moviments i maneres de fer de diversos animals.

En el següent vídeo hi ha l’obra complerta. Pots escoltar-la tota o bé anar al minut de l’animal que vulguis escoltar. Per veure els minuts, mira’t el vídeo des del youtube.

Nacionalisme

El Nacionalisme és un fenomen que apareix paral.lelament al Romanticisme. Va ser més important en països marginats dels grans corrents musicals. Aquests països (com Rússia, Espanya o Hongria) havien conservat una rica tradició oral, que els compositors van aprofitar coma font directa d’inspiració.

En el següent enllaç tens molta informació sobre aquest corrent. Ajunteu-vos per parelles i grups de tres. Llegiu atentament. També podeu buscar-ne més. Amb tota la informació recollida, feu un glog i envieu-lo al pou que s’obrirà.

Nacionalisme: Audició

Marxa eslava (P.I. Txaikovski)

La vida de Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) va estar marcada pel seu caràcter turmentat i somiador, propens a l’angoixa i al desequilibri. Aquesta inestabilitat psicològica va ser un tret comú de bastants artistes romàntics.

Tot i que l’obra d’aquest compositor rus és molt àmplia, el gran públic l’aprecia sobretot per tres ballets: La bella dorment, El llac dels cignes i Trencanous. Sense ser un autor nacionalista, la música de Txaikovski no és totalment aliena a la tradició russa.

Aquesta obra que ara escoltarem,  va ser escrita per a un concert benèfic a favor dels soldats ferits en la guerra turcosèrbia de 1875-1876. Demostra molt bé aquest caràcter turmentat del compositor que hem comentat abans.

Escolta atentament la peça i intenta seguir l’estructura i instrumentació que tens més avall.

Marxa eslava

Estructura i instrumentació:

1- Introducció: contrabaixos

2-Tema principal: fusta i corda

3- Tema principal: corda

4- Tema principal: oboè

5- Tema secundari: corda

6- Pont: Tutti (tota l’orquestra)

7- Tema principal: metalls

8- Tema prinipal: tutti (tota l’orquestra)