Edat mitjana: Història i societat

L’estructura de la societat a l’Edat Mitjana està íntimament lligada al sistema feudal imperant : la terra, única font de riquesa, és propietat dels senyors feudals i de l’església i el poble la treballa i es queda una petitíssima part dels seus fruits.

Els centres de riquesa són, doncs, els castells i els monestirs. Els centres de cultura són però, només els monestirs perquè els nobles, fins molt avançada l’edat mitjana, no donen cap valor al saber i es dediquen només a la guerra i, en temps de pau, als torneigs. També fan grans festes als seus castells.

El poble, per la seva part, també celebra festes, la majoria d’arrel pagana on es canta i balla.

Així, la música de l’edat mitjana que ens ha arribat, és la religiosa que es cantava als monestirs i la profana que cantaven els trobadors als castells i els joglars a les festes populars.

Observa atentament aquest vídeo:

Fets històrics destacats de l’època

  • Any 475, caiguda de l’Imperi Romà
  • s. VIII creació de l’imperi Carolingi
  • s. VIII- 1492 domini musulmà a Espanya
  • 1092-1291. Les croades
  • s. X- XII. Monestir de Ripoll
  • Monestir de Montserrat fundat el 1027. El Llibre vermell.
  • S.XII- XIII Monestir de Poblet
  • 1163-1345 Notre Dame de Paris
  • s. XIII fundació de les primeres universitats
  • 1347 epidèmia de pesta negra
  • s. XIV Catedral de Girona


Edat mitjana: Art

L’art romàtic i el gòtic són les realitzacions artístiques més importants d’aquesta època.

Recordes les característiques de cadascun? Fes-ne un petit resum i busca una imatge que ho complementi. La professora t’obrirà un pou per entregar aquesta feina.

Edat mitjana: El cant gregorià

La música gregoriana és fàcilment identificable, ja que segueix uns punts molt fàcils de reconèixer.

Escolta atentament el següent vídeo i intenta contestar:



  • Reconeixes a quantes veus és cantada?
  • Hi sents algun instrument musical que no sigui la veu?
  • Reconeixes l’idioma?
  • Hi descobreixes un compàs, un tempo determinat?
  • T’imagines la línea de la melodia i com evoluciona?

Doncs si has contestat bé, ja tens les característiques que la determina:

  • És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d’homes
  • És a capella, cant vocàlic, sense instruments
  • És cantat en llatí (per això no reconeixies l’idioma?)
  • Té ritme lliure, lligat al text i als seus accents
  • la melodia evoluciona sense brusquedat
  • Sovint s’alternen les veus de solista i cor

A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l’home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l’home.

Tot això dona aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.

El papa gregori

En aquesta litografia s’observa el papa Gregori Magne. Per què creus que apareix en aquesta entrada del cant gregorià?

Edat mitjana: L’escriptura musical

El Cant Gregorià es transmetia de forma oral i això comportava sovint una gran feina, que en el cas dels nens es traduïa en penosos càstigs, ja que amb els errors semblava que s’ofengués Déu. És per això que sovint es troben signes damunt dels textos que permetien als cantors recordar més fàcilment les melodies, o bé una línia on s’escrivia per damunt o per avall segons fes la música.

Al segle IX es feia servir la notació neumàtica. Els neumes (del grec “senyal, gest”) eren uns signes que es col·locaven sobre les síl·labes del cant i que intentaven dibuixar la línia melòdica, sense voler indicar l’altura ni la durada exacta sinó servir només com a recordatori.


En el segle X, el monjo Hucbald (840-930) tingué la idea de dibuixar unes línies horitzontals paral·leles que corresponien cada una a una altura d’entonació diferent .

Va ser Guido D’Arezzo (995-1050), que després de patir en la seva infància els problemes de l’aprenentatge, va idear un sistema de set noms cantables (corresponents a les primeres síl·labes d’un himne de Joan Baptista) i quatre ratlles on col·locava les síl.labes.

Així, coneixent la distància entre aquests noms, qualsevol aprenent podia reproduir amb un monocordi (instrument d’una sola corda però d’alçada variable) qualsevol melodia desconeguda.

Notació quadrada en tetragrama (a partir del s. XI). Observa en aquesta imatge que es posa un símbol damunt de cada síl.laba. Aquest símbol equival a una durada i a una alçada, no definida, ja que no hi trobem cap punt de referència, ni de sortida ni d’arribada.

Aquesta escriptura ja sembla més la nostra actual, hi podem veure els símbols de l’anterior una mica evolucionats en forma de punts i de rombes ( “punctums”) i escrits en unes línies (quatre) que configuren el tetragrama. Aquest va ser l’invent de Guido d’Arezzo. Fixa’t que al damunt de la primera línea, al principi hi ha un símbol que equivaldria a la clau. També és interessant que sàpigues que la cinquena ratlla del pentagrama no apareix fins el s. XIV.


Edat mitjana: Música profana

Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la música profana. No coneixem gaires mostres de cançons profanes de l’edat mitjana anteriors al s.XI i malauradament amb prou feines se n’han conservat testimonis escrits. Les composicions de música profana eren escasses comparades amb les de música sacra (o religiosa).

La música trobadoresca, fou creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII.  Aquestes poesies eren generalment dels gènere amorós per lloar i idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques.

1- Busca què era un trobador.

2- En quin idioma escrivien les cançons els trobadors?

3- Coneixem el nom d’uns tres-cents cinquanta trobadors. vint-i-quatre dels quals són catalans. Destaca’n tres noms.

Ara escolta aquesta cançó trobadoresca de Berenguer de Palou:


A part dels trobadors també hi havia els joglars que eren músics ambulants que, a més de cantar i tocar instruments, explicaven històries i divertien el poble amb els seus acudits i jocs malabars.

Edat mitjana: El Llibre Vermell de Montserrat

A Catalunya es conserva un document molt important de l’edat mitjana: El Llibre Vermell de Montserrat.

Busca informació sobre aquest llibre: Per què s’anomena així? Què recull? Quina era la finalitat del què hi ha escrit? Com són les cançons que hi ha escrites? En quin idioma?

Fes-ne un breu resum de com a molt 10 línies i afegeix-hi alguna imatge relacionada. Envia-ho al pou adjunt que la professora t’obrirà.

Edat mitjana: Audició

CANTIGA NÚM.100

Alfons X de Castella (1221-1284) ha passat a la història amb el sobrenom d’el Savi, a causa del seu interès per la cultura i, molt especialment, per la música. A la seva cort va aplegar nombrosos músics d’origen divers, que van col.laborar en la composició de les Cantigas, una recopilació de cançons en la qual ell mateix va intervenir.

Les cantigues són cançons monòdiques (cantades a una sola veu). Segons el contingut del seu text, poden ser profanes o religioses. Moltes d’aquestes estan dedicades a la Mare de Déu i recullen lloances, miracles i agraïments per favors concedits. Estan escrites en galaicoportugues, una llengua molt rica i expressiva.

Els textos de les cantigues es conserven en diversos manuscrits que contenen també miniatures que representen músics amb els seus instruments, com aquesta on s'observa Alfons X amb uns músics.

Escolta atentament Cantiga núm.100 i després pensa en quina peculiaritat té aquesta peça que no tinguin les que hem sentit fins ara.

 

 

Renaixement: Història i societat.

En el següent eix cronològic hi trobaràs els fets més destacats d’aquesta etapa, així com els compositors i les composicions més importats de l’època. Pots clicar als diversos esdeveniments per obtenir-ne més informació:
El Renaixement s’inicia a Itàlia a finals del segle XIV més tard es difondrà per tota europa. S’anomena Renaixement, que vol dir tornar a néixer,  degut a que en totes les arts es cerca tornar a reproduir la magnificència de l’època grega i romana; després del parèntesi de recolliment i austeritat de l’Edat Mitjana.

El Renaixement és una etapa de prosperitat econòmica, en la que els centres de riquesa i poder es traslladen dels castells i monestirs a les ciutats i a les corts reials. Una nova classe social apareix amb gran empenta: la burgesia; al seu entorn neixen oficis i l’admiració per l’obra ben feta. Artesà i artista són dos mots que tenen la mateixa arrel. Cada ciutat i cada cort rivalitza en ésser el centre cultural més important, i, els que tenen diners, criden al seu costat i protegeixen els poetes, pintors, escultors, arquitectes i també els músics. Els músics viatgen d’un país a l’altre i desperten gran expectació. Ara, per tant la composició ja no és anònima com a l’Edat Mitjana.

A l’època Medieval tot girava entorn a Déu, en canvi al renaixement és l’home el que ocupa el centre  de l’univers: Neix l’humanisme.

Altres aspectes rellevants:

  • És la època dels viatges i l’interès per descobrir nous móns. Colom, Magallanes i altres famosos exploradors van realitzar grans viatges.
  • Aquest afany descobridor es troba també en els camps de la ciència i l’astronomia (telescopi) i Copèrnic elabora les seves teories sobre el moviment de la terra.
  • La invenció de la impremta contribueix a la difusió de la cultura.Al 1455 hi ha el primer llibre imprès (una edició de la Bíblia).
  • També és important de tenir en compte que en aquesta època es produeix la Reforma protestant com a reacció a la manca d’espiritualitat de l’església catòlica. Aquest fet donarà lloc a les guerres de religió entre catòlics i protestants, així com a reacció positiva de la mateixa església catòlica que s’anomena Contrareforma. Aquests corrents religiosos influeixen molt en la música.

 


 

 

 

Renaixement: Art

Observa aquestes imatges. Totes pertanyen a l’art d’aquesta època que estem estudiant.

Podries saber què són, qui les va crear i on es troben aquesta escultura, la pintura i aquesta obra arquitectònica?

Pista: Si et poses sobre la imatges, et donarà algun detall que et pot ajudar en la cerca.

Renaixement: Característiques musicals

La música del renaixentista es diferencia de la medieval en diversos punts importants. Per identificar-los, escolta primer aquestes dues audicions:

1- Sanctus (J. Ockeghem)

2-Si habrá en este baldrés (J. del Enzina)

Observa bé, primer de tot, les diferències entre aquestes dues peces musicals. Fes-ne una llista a la teva llibreta.

Després pensa en les característique que vam citar per l’edat mitjana i compara-les amb les caracterísitques que hi deuen haver al renaixement.

 

Renaixement: Instruments i agrupacions

Com hem pogut comprovar fent l’exercici de l’entrada anterior les caracterísitques més importants de la música renaixentista són les següents:

  • Augment de la música profana i utilització d’altres llengües, a més del llatí, en els textos de les obres musicals.
  • Més producció de música instrumental, escrita en partitures. Això va fer que sorgissin nous instruments i una gran varietat de conjunts musicals.
  • Desenvolupament de la polifonia, que va arribar a la seva màxima esplendor. En aquesta època es va generalitzar la utilització de veus amb altura i timbres diferents: soprano, contralt, tenor i baix.

Ara busca en el següent enllaç els instruments que s’utilitzaven en aquesta època i els conjunts de música que existien. Fes-ne un breu esquema a la teva llibreta.

 

Renaixement: Audició

“Credo”, Missa del Papa Marcel

L’Italià Giovani Pierluigi da Palestrina (1525-1594) va ser el compositor de música sacra més important del Renaixement. Ocupava càrrecs importants a les esglésies de Roma i va escriure centenars de peces religioses. També en va compondre de profanes però se n’avergonyia perquè li semblava indigne fer música de temàtica amorosa.

El Concili de Trento, del qual ja n’hem parlat, una de les coses que va prohibir va ser la polifonia a les esglésies, perquè deien que la complexitat musical impedia que s’entengués el text. Palestrina va compondre obres polifòniques tan clares, que els fidels comprenien perfectament el que s’estava cantant.

Aquesta audició que ara escoltaràs és un Credo. El Credo és una part de la missa. Només n’escoltarem un fragment ja que la peça sencera dura més de vuit minuts.

Es tracta d’una obra polifònica religiosa escrita a sis veus, en lloc de les quatre que se solien utilitzar generalment.

Credo

S’entenen bé els paraules en l’audició? Escolta-les, escriu-les i intenta traduïr-les al català.

El barroc: Situem-nos en l’època

Investiga què passa socialment, religiosament, políticament i com evoluciona l’art al Barroc (període que comença aproximadament l’any 1600 i acaba el 1734).

Aquí tens un powerpoint sobre l’art barroc, que també ens situa en el context històric que es vivia en aquells anys.

Sobre el context històric: Escriu els fets més destacats a la teva llibreta.
Sobre l’art:Resumeix-ne els trets més essencials a la teva llibreta.

El barroc: Característiques musicals

Els trets més fonamentals de la música barroca són els següents:

  • Com l’art de l’època intenta ser una música vistosa, plena d’ornaments, amb ànsia de lluïment.
  • S’utilitzen tota mena de virtuosismes difícils de realitzar.
  • Comença a predominar l’orquestra.
  • La música instrumental s’independitza de la vocal.
  • Els instruments es perfeccionen.

Música instrumental:

El concert, la suit i la sonata són les formes més importants de música culta que neixen en aquesta època.

Música vocal:

L’òpera, en la música profana i les cantates, passions i oratoris en música sacra són els principals composicions del moment.

1- Busca què signifiquen les paraules marcades amb negreta. Redacta’n una petita definició que comentarem a classe.

2- Fes el següent exercici per saber si ho has après.

3- Ara escolta la següent audició:

Al.leluia (G.F. Haëndel)

Aquesta melodia pertany a l’obra el Messies, que resumeix la vida de Jesucrist. Sabries dir si és música instrumental o vocal i quin tipus de composició és de les que hem parlat més amunt?

El barroc: Els luthiers

Com ja hem vist, durant el barroc la música instrumental va proliferar molt i els instruments es van perfeccionar molt. Apareixen doncs, en aquesta època, uns artesans que construïen instruments d’una perfecció fins llavors desconeguda. Els anomenats luthiers.

Investiga qui va ser el més conegut de tots i quines eren les seves especialitats. Ho comentem a classe.

El barroc: Els castrati

Les veritables estrelles del barroc van ser els Castrati pel seu virtuosisme i artificionsitat.

Observa atentament aquest vídeo del programa òpera en texans:

Fes-ne un breu resum a la teva llibreta amb les idees més importants que s’han dit i tot allò que t’ha cridat l’atenció.

El barroc: Audició

Tocata i fuga en re menor (J.S. Bach)

Johann Sebastian Bach va ser fill d’un músic municipal. A deu anys va quedar orfe i va ser acollit per un germà gran. Sabia tocar diversos instruments i, des de molt jove, es va guanyar la vida com a organista i músic al servei de diferents mecenes. Es va casa dues vegades i va tenir 20 fills, dels quals 11 es van morir. Alguns d’ells també van ser músics.

Bach va recapitular tot el saber musical dels temps passats. L’obra de Bach és immensa en quantitat (excepte òpera) i en qualitat  i es considerada el punt culminant de tota la música barroca. Al mateix temps va introduir canvis importants en el llenguatge musical.

Aquesta obra que ara escoltarem, escrita per orgue, consta de dues parts: la tocata, que és una mena d’introducció en la qual l’intèrpret sembla que improvisa, i una fuga. La fuga és una peça contrapuntística composta per veus independents que apareixen l’una darrere l’altra i s’imiten.

Tocata i fuga en re menor

Escolta atentament. Aquest fragment té caràcter improvisaat o imitatiu? Penses que hem escoltat la tocata o la fuga?