La música: un fenòmen de gran importància social

Abans de cada partit, els jugador de la selecció neozelandesa de rubgi canten i ballen una impactant dansa ritual maori.

I en les grans finals de futbol, milers d’espectadors s’emocionen entonant càntics en honor al seu equip.

Aquests són només dos exemples dels efectes de la música sobre l’individu i el seu comportament social. I és que, des del principi dels temps, l’art del so ha estat una necessitat de l’ésser humà encaminada a proporcionar una experiència estètica i emocional.

Avui, a més, la música s’ha convertit en un fenomen d’enorme importància des del punt de vista cultural i econòmic.

Pensa en la música que sents al llarg del dia. En quines situacions ho fas?

Podries esmentar algun efecte que produeixi en tu la música?

 

La naturalesa de la música

Alguns animals emeten sons bells i complexos. S’ha comprovat que aquests sons tenen molt a veure amb dues funcions biològiques bàsiques.

Saps quines?

Els gibbons siamang de Sumatra emeten frases rítmiques per defensar el seu territori.

Però amb la bellesa i la complexitat d’aquests sons no n’hi ha prou perquè els puguem considerar com a música. Perquè existeixi la música cal que hi hagi un seguit d’elements: melodia, ritme, harmonia, estructura, etc.

La música es troba en la naturalesa de l’ésser humà ja que aquesta excita les nostres emocions, produint en nosaltres alegria, pau, angoixa, etc., cosa que també passa a molts animals.

Funcions de la música

La música és present en el nostre entorn i ens acompanya arreu. La música s’ha utilitzat per a finalitats diverses.

Les noies de l'ètnia fulani seleccionen marit entre aquells que canten i ballen millor.

 

Saber amb quina finalitat o intenció ha estat feta una música ens ajuda a conèixer i valorar-la millor, la seva intenció provoca una manera especial d’escoltar. No és el mateix escoltar la música d’un anunci o la música en una sala de concerts. El valor que es dóna a la música és un fet cultural.

Pensa en les diverses funcions que pot tenir la música. Elabora’n una petita llista que després posarem en comú amb la resta de la classe.


 

Música, emocions i neurociència

En aquest capítol del programa Redes de la TV2, s’analitza la relació entre la música i les emocions, des d’una visió científica. Punset entrevista a Stefan Koelsch, professor de psicologia de la música.

Visualitzarem el vídeo a classe. Després cal contestar aquestes preguntes i enviar-les en el pou que t’obrirà la professora a la plataforma.

1- Com s’aconsegueix que una música sembli trista?

2- Qui decodifica els sons musicals?

3- Quina funció principal fa la música?

4- Per què la música ens anima quan estem tristos o ens calma quan estem nerviosos?

5- En què ajuda la música en els nens autistes?

6- Per què la música cohesiona socialment?

7- Quines àrees del cervell s’activen quan escoltem música?

8- És innat el fet d’entendre la música? Per què?

9- Com aprenen a parlar el nens?

 

Les funcions de la música (2)

Com hem comprovat a les entrades anteriors, les funcions de la música són variades però es poden resumir en:

Funció recreativa (per entretenir), funció emocional (expressa emocions), funció estètica (produïr plaer en l’individu), funció comunicativa (la música és un llenguatge universal), funció simbòlica ( utilitzar-la per publicitat o rituals) i funció integradora (per reforçar valors).

Ara contesta a les següents preguntes i envia-les al pou que se t’obrirà:

1- Imagina que ets un rei poderós i tens un músic a la cort que et farà les composicions que li demanis. Per a quins actes o circumstàncies et sembla que et farà falta música? Quina funció de la música apareix en cada situació?

2- Pensa, busca i escriu diferents modalitats d’esports que es practiquin amb musica. Per què creus que es fan amb música? Quina funció de la música es manifesta en aquesta situació?

Analitzem anuncis publicitaris

Als anuncis publicitaris normalment s’utilitza la música per cridar l’atenció de l’espectador i ajudar a que el producte es vengui amb més facilitat.

Mira anuncis publicitaris de la televisió o a YouTube fixant-te en la música que ha escollit el publicista per mostrar el producte.

Escull-ne tquatre que t’agradin i explica la presència de la música considerant el paper que hi juga (busca’n un exemple de cadascun):

  • La música és vocal, es canten les excel.lències del producte.
  • La presència de la música, normalment instrumental, serveix per acompanyar les paraules.
  • Només hi ha la música i els sons que potencien la imatge. La música descriu el caràcter del producte anunciat. Pot haver-hi l’eslògan parlat al final.
  • No hi ha música.

Per a cada anunci omple una fitxa amb els següents apartats:

1- Article anunciat:

2- Presència de la música (tenint en compte els punts citats anterirorment):

3- Per què t’agrada l’anunci?

L’element humà: els creadors i els intèrprets.

Per crear música, l’ésser humà ha seguit unes determinades llei que han anat canviant d’acord amb els ideals estètics de cada moment històric. L’encarregat de crear la música és l’autor o compositor.

En línies generals el compositor deixa la seva música escrita en partitures i delega en l’intèrpret l’execució de les seves obres.

Feu una llista de les qualitats o dels requisits que creus que s’han de tenir per ser compositor i per ser intèrpret.

Després els comentarem a classe.

 

 

 

L’element humà: L’intèrpret ho és tot

Tot i la importància que té el compositor, l’execució que l’intèrpret fa, determina la manera com el públic rep i aprecia una composició musical.

Per tant, hi ha moments i sobretot en alguns tipus de música, en els quals la improvisació juga un paper important, com el jazz o el flamenc, l’intèrpret n’és la figura principal.

Un intèrpret molt important que hi va haver fou Pau Casals.

Pau CasalsPau Casals era un dels violoncel.listes més reconeguts de tots els temps.

El violoncel és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i està desproveït de trasts, la qual cosa fa que l’afinació depengui molt de l’oïda de l’intèrpret.

Ara escoltarem una peça, interpretada per ell, i que demana ser un virtuós d’aquest instrument, el violoncel, per tocar-la bé.

Es tracta del “Vol del borinot” un tema del rus Rimski-Korsakov, en què s’intenta imitar el vol d’un borinot utilitzant l’escala cromàtica (les 12 notes de l’escala).

El vol del borinot

Ara pensa perquè el compositor va utilitzar l’escala cromàtica (una pista: com volen les mosques?)

 

L’aspecte sonor

Quan sentim qualsevol tipus de música, el primer que percebem és una espècie de patró característic que anomenarem sonoritat. Això és el que ens fa reconèixer una música coma a “xinesa”, “moderna”,”africana”, etc. La sonoritat és l’aspecte que primer crida l’atenció de l’oient, i després entren en joc un seguit d’elements que són presents en qualsevol sistema musical. Aquests elements bàsics de l’art musical són els següents:

1-Ritme

2-Melodia

3-Textura

Busca i apunta a la teva llibreta el significat de cadascuna d’aquests tres elements bàsics. Després ho comentarem a classe.

 

Tipus de textura

Com hem vist anteriorment, la textura musical és la manera com es relacionen entre sí les diferents veus d’una obra polifònica. Aquesta relació es pot sintetitzar en tres fórmules diferents:

a) L’homofonia: Les veus es mouen alhora però amb diferents notes.

b) El contrapunt: Cada veu es desenvolupa la seva pròpia línia melòdica, en una mena de percussió o imitació recíproca.

c) La melodia acompanyada: Hi ha una veu que destaca clarament entre les altres, les quals assumeixen una funció d’acompanyament més o menys estàtic.

Escolta les següents audicions i digues quina textura creus que tenen.

Audició número 1

Audició número 2

Audició número 3

Audició 1: Oh when the saints

Louis Armstrong

Aquesta peça que ara escoltarem és tradicional dels Estats Units. És una de les melodies més conegudes del jazz tradicional. La sentim interpretada per un grup instrumental típic de Nova Orleans.

En aquesta versió intervenen tres instruments de vent: la trompeta, el clarinet i el trombó. L’acompanyament és a càrrec de la bateria, la tuba, el banjo i un piano.

El cantant i trompetista Louis Amstrong va fer molt popular aquest tema arreu del món.

Escolta atentament la peça i respon a les següents preguntes:

Oh when the saints

1- Quin tipus de textura té aquesta cançó?

2- Quin dels instruments que hi intervenen és el que toca la melodia del tema?

 

Audició 2: Batucada

Com hem vist, la música té moltes funcions, una de les quals és l’emocional: La música excita i canalitza el comportament de les multituds, com es pot comprovar en celebracions festives multitudinàries, com per exemple, el carnavals de Rio de Janeiro.

La samba és un estil que conjuga el cant i el ball, els orígens del qual es troben a l’Àfrica. La samba, tal com la coneixem, va sorgir al principi del segle XX a Rio de Janeiro. En l’actualitat s’ha convertit en la manifestació musical més caracterísitca del Brasil.

L’acompanyament rítmic de la samba el duen a terme les batucades, grups d’instruments de percussió els components dels quals reben el nom de batuqueiros.

Ara escoltarem un exemple de batucada:

Batucada

En les batucades intervenen diversos instruments que eleboren complicades polirítmies. Aquests són l’agogó, la cuica, el tamborin i el ganzá.

Busca una imatge de cadascun d’aquests instruments, de què està format i com es toca.

 

Inventem ritmes amb el cos

Ara fareu vosaltres de creadors i d’intèrprets. I a més a més, ens posarem en forma!

Per grups de 2 o 3 us heu d’inventar un ritme corporal i associar cada gest que feu amb el cos, amb una síl.laba. Cada cop que repetiu un gest, heu de dir la mateixa síl.laba. Podeu fer gestos amb el dits, amb els peus, amb el cap, amb la cintura, etc.

La vostra representació ha de durar com a mínim un minut. Un cop ho tingueu pensat, practiqueu el ritme lentament i quan n’estigueu segurs que ho feu bé, mireu d’augmentar la velocitat.

Contarà com a nota. Bona feina!